| |
A Sant Feliu de Guíxols en diuen un bot.
Són barques d’uns
cinc metres, ni xaiques ni llaüts, que la gent del poble feia
servir per anar a barquejar o a pescar. Fa cinquanta anys,
quan van construir la Thalassa,
en aquesta platja n’hi
havia un fotimer. Casa sí, casa no, tothom tenia el seu bot.
........La fusta de les
taules és de pi. La de les quadernes, la quilla i les escues,
d’alzina. Ara ho refà amb fusta d'iroko. El més complicat ha
estat restituir les peces de fusta podrides. És delicat i
entretingut, tenen aquestes formes punyeteres. Estava pintada de
blanc. Va cremar la pintura amb una soldadora de butà, va anar
rascant-la fins a fer-la saltar tota, va pelar la barca. Va
treure les quadernes podrides i va fer les noves quadernes i els
madissos, el reforç de les quadernes. Com que no tenia corrent,
havia de fer-ho a mà. En assecar-se, la fusta s’havia obert a
les juntes. Tocava calafatar-la amb estopa, però s’ha estimat
més anar fent-hi encofrats amb compost de serradures i
poliuretà, tapant sempre de fora cap endins. Amb aquesta pasta
queda perfecte. Altrament hauria hagut de canviar taules.
La gent no
vol aquestes barques perquè demanen un manteniment important,
més que costós, de feina. Però naveguen més bé, tenen més
inèrcia. Les mallorquines i menorquines que s’han fet en fibra
són unes rèpliques molt dignes, però, és clar, això té una
solera. Encara l’onada d’una manera molt més pomposa,....
|
