|
El mon del tap de
suro
>
Suro
Cork Corcho Liège Cortiça
BCN, 1 Juny 2008 - JM
Corominas i Massa - JM@
contactar
e-mail
o comentar
e-form
Si mai heu tingut la oportunitat de
passejar-vos per les comarques de La Selva i del Baix Empordà i feu
una volta per alguna sureda, veureu com els boscos d’alzines sureres (Quercus suber L.)
encara estan
tractats amb la mateixa cura d’un hort. Aquest arbre creix a la
Mediterrània occidental, a països com Portugal, Espanya, Itàlia, França,
el Marroc. El principal productor de suro, i també de taps, és Portugal seguit de
Espanya.
Em venen a la memòria moltes de les
paraules que feia servir el meu avi al voltant del suro, com
toscar,
llescar, panna, caps-i-puntes,
carracs,
llepia, el
tinar, D’altres més
usuals suro
pelagrí,
escapçar, la saca,
el sèu,
la mola,
el "piè",
el cove
o expressions com "arran i
arreu".
Per la qualitat
del suro i mides, o
llargada, de carracs i taps
es deia, primera, trefí
(fr,"très fin") dotze, quinze, divuit,
robinet, model, ...
Moltes d’aquestes paraules ara en desús,
fan referència a un procés, el de la producció de taps, avui dia
mecanitzat.
El procés de producció de taps
comença amb la pela de l’alzina surera; una capa d’un gruix de 20 mm
que només es pot extreure cada 10 anys. Posteriorment el
suro es bull per netejar-lo, fer-lo augmentar de volum per disminuir la
seva densitat i que sigui més flexible. Una vegada bullit, les pannes de
suro s’han de
llescar.
Mitjançant una ganiveta corbada les pannes es tallaven a llesques o tires d’una amplada
similar a la llargada que es volia donar a els taps.
|
Agusto
Massa i Gruart un dels
últims
carradors, cap-puntaries
-Palamós-
Carrar,
procés de produir carracs.
El carrador era qui de
les llesques de suro en feia carracs.
El
taper els convertia més endavant en taps.
..
llepia
f. Tros molt prim que es treu
d’una peça de suro, d’un tap, etc.
cove, recipient de
vímet o de canya
robinet, tap de suro
per botes.
model, tap 34 mm
llargada, diàmetre 24-25 mm
|
El
tinar
era
un
receptacle de fusta,
cilíndric, entre mig metre i un metre d’alçada; solia
esser una bota partida per la meitat.
byJMÓ
carrac
m. Prisma rectangular que es tallava de la llesca de
suro per fabricar-ne taps.
Alguns tipus:
dotze, 12
línees, o 27 mm llargada quinze, llargada 15
línees o 33,75 mm
divuit, 18
línees o 40,5 mm
|
La llesca es tallava en
carracs o
prismes rectangulars o cúbics, amb unes mides
equivalents a les del futur tap. En la producció de taps a partir de
carracs, després hi havia la feina de polir les arestes o
corns, perquè
finalment el
taper acabes
el tap.
Ara els taps de suro es perforen
directament de la llesca però durant un cert temps encara van conviure
el procés mecanitzat i una part artesanal.
El
cap-puntaire
era la persona que aprofitava els caps i puntes de les
llesques de suro, que eren irregulars o no tenien el gruix
pel tap que s’estava mecanitzant, i en
feia carracs
petits. Aquests carradors
no treballaven a cap fàbrica, sinó que ho feien a casa seva.
|
JMÓ |
 |
|
Ganivet
amb guia, per
tallar carracs a mida
|
Es feia servir una
mola
de pedra i aigua per esmolar els ganivets i poder tallar
més bé el suro, llesques i carracs. |
Els carracs es pagaven "a tant el mil"; per això s’havien
de comptar. El primer cop es comptaven de
cinc en cinc fins a emplenar-ne un
cove, per exemple amb 500 carracs, que servia com a pes de
referència. Desprès mitjançant un
bàscula,
es pesaven tants
coves plens com fes falta per emplenar una saca.
Amb cordill i agulla de cosir es tancaven les saques,
afegint-hi una etiqueta
amb el nom del destinatari i remitent; A punt per
enviar les saques a l’industria que
convertiria els carracs en taps.
La feina
artesanal va anar desapareixent degut a la
mecanització; actualment el procés es quasi completament
industrial. La reducció de la mà d’obra va començar primer
per màquines de ribot;
posteriorment amb màquines del tipus
barrina
que perforaven els tap directament de la llesca, mitjançant
una fulla d’acer en forma cilíndrica. S’eliminava així la
necessitat de carrar.
Si bé, no ha canviat gaire
l’operació de la pela i bullir les
pannes. La majoria de processos, com llescar i barrinar el
taps, estan mecanitzats com mostren les imatges
Ó
|
|
Suro
Cork
Corcho
Liège
Cortiça |
 |
> Museu del Suro
Ó
Palafrugell (Baix Empordà)
|
| |
 |
 |
 |
>
Llescat byAPCORÓ >
Barrinar
>
byJMÓ
La producció de taps de suro té
una llarga tradició a Catalunya.
El procés de producció de taps va esser,
el segle XIX i fins a la meitat del XX, motor de l’economia de moltes
comarques gironines; poblacions al voltant de les Gavarres i la serra de l'Ardenya com Palafrugell, Palamós,
Sant Feliu de Guíxols, Llagostera,
Cassà de la Selva i Tossa. La superfície d’alzines a Catalunya no arriba
al
10% de tot l’estat, però concentra una part important de la producció
mundial de taps de suro per vi i espumosos
a les comarques del
Empordà,
el Gironès i La Selva.
Contactar
e-mail
o
comentar
e-form
Per més informació, altres enllaços web:
Enllaços > Text.
Translations
>
Servei
de Premsa
>
Arts. Galeria d'Art
 |
